MULAS
TARDOR
2018
Com la condemna d’Atles, elles carreguen amb el pes del món a la seua esquena. La càrrega que aquestes dones portadores passen a través de la frontera es considera equipatge de mà i per tant està lliure d’impostos, un negoci que saben ben comerciants i narcotraficants sense escrúpols.
Una vegada i una altra han de rodar, arrossegar, aguantar, tornar a espentar i carregar entre el tumult. “Has de mirar sempre cap avant perquè has d’alimentar a la família, entre els quals portem la càrrega també hi ha joves de 14 i 15 anys, mai deixaré que els meus fills facen aquest treball” Nora portadora des de fa 16 anys.
Como la condena de Atlas, ellas cargan con el peso del mundo a sus espaldas. La carga que estas mujeres porteadoras pasan a través de la frontera se considera equipaje de mano y por lo tanto está libre de impuestos, un negocio que saben bien comerciantes y narcotraficantes sin escrúpulos.
Una y otra vez tienen que rodar, arrastrar, aguantar, volver a empujar y cargar entre el tumulto. “Debes mirar siempre hacia delante porque debes de alimentar a la familia, entre los que llevamos la carga también hay jóvenes de 14 y 15 años, nunca dejaré que mis hijos hagan este trabajo” Nora portadora desde hace 16 años.
Like Atlas sentence, they carry the weight of the world on their backs. The cargo that these women porters carry across the border is considered hand luggage and is therefore tax-free, a business that unscrupulous traders and drug traffickers are well aware of.
Again and again they have to roll, drag, hold, push and carry through the melee. “You must always look ahead because you have to feed the family, among those who carry the load there are also young people of 14 and 15 years old, I will never let my children do this work” Nora has been a carrier for 16 years.