MEMORIA VIVA
JUANDRÉS VERA
2022
El tema, la brúixola, va ser LA DONA RURAL. Des de la primera vegada que vaig visitar aquest poble valencià en 2020, els seus carrers i muntanya em van remuntar al poble on van créixer els meus pares, Linares, N.L, Mèxic.
En el mes de maig passat va nàixer la nostra filla, i un mes més tard va morir el meu pare, just mentre em trobava pintat un altre disseny en aquest mateix mur. Per causes alienes a la meua voluntat i una sèrie d’esdeveniments desafortunats, les circumstàncies van esgotar la possibilitat d’acabar-ho dins del termini i en la forma escaient.
La meua àvia és el més pròxim a una dona rural que vaig conéixer en la meua família. Casar-se amb un exiliat de guerra civil i criar a 5 fills en el camp potser no va ser una elecció però jo sempre la recorde somrient i fent totes les labors de la llar amb molt de gust, sobretot llavar plats amb el seu radi roja i Papagais FM .
Les condicions van canviar i el disseny també. Cinc mesos després he tornat a tancar un cicle que sap agredolç com un platet exòtic i deliciós.
El tema, la brújula, fue LA MUJER RURAL. Desde la primera vez que visité este pueblo valenciano en 2020, sus calles y montaña me remontaron al pueblo donde crecieron mis padres, Linares, N.L, México.
En el pasado mes de mayo nació nuestra hija, y un mes más tarde murió mi padre, justo mientras me encontraba pintado otro diseño en este mismo muro. Por causas ajenas a mi voluntad y una serie de eventos desafortunados, las circunstancias agotaron la posibilidad de terminarlo en tiempo y forma.
Mi abuela es lo más cercano a una mujer rural que conocí en mi familia. Casarse con un exiliado de guerra civil y criar a 5 hijos en el campo quizá no fue una elección pero yo siempre la recuerdo sonriendo y haciendo todas las labores del hogar con mucho gusto, sobretodo lavar platos con su radio roja y Papagayos FM .
Las condiciones cambiaron y el diseño también. Cinco meses después he vuelto a cerrar un ciclo que sabe agridulce como un platillo exótico y delicioso.
The theme, the compass, was THE RURAL WOMAN. From the first time I visited this Valencian town in 2020, its streets and mountains took me back to the town where my parents grew up, Linares, N.L., Mexico.
Last May our daughter was born, and a month later my father died, just as I was painting another design on this same wall. Through no fault of my own and a series of unfortunate events, circumstances exhausted the possibility of finishing it in time and form.my grandmother is the closest thing to a rural woman I knew in my family.
Marrying a civil war exile and raising 5 children in the countryside may not have been a choice but I always remember her smiling and doing all the household chores with pleasure, especially washing dishes with her red radio and Papagayos FM.
Conditions changed and so did the design. Five months later I have returned to close a cycle that tastes bittersweet like an exotic and delicious dish.