LA PIEL DE LA MONTAĆA
TARDOR
2025
A Benigembla, on la boira acaricia les cimes i la pedra encara guarda lāeco de la terra, vaig pintar un rostre. No un qualsevol: una mirada que no observa, sinó que pertany. Un Ć©sser nascut de arrels, fulles i flors. Una dona que Ć©s terra. Que no decora la faƧana, sinó que respira amb ella.
Aquest mural Ć©s la meua manera de rendir-me a la natura. De dir que no estem per damunt ni al marge, sinó dins. Que som part del pols vegetal que habita en cada racó dāaquest poble.
En Benigembla, donde la niebla acaricia las cimas y la piedra aĆŗn guarda el eco de la tierra, pintĆ© un rostro. No uno cualquiera: una mirada que no observa, sino que pertenece. Un ser nacido de raĆces, hojas y flores. Una mujer que es tierra. Que no decora la fachada, sino que respira con ella.
Este mural es mi forma de rendirme a la naturaleza. De decir que no estamos por encima ni al margen, sino dentro. Que somos parte del pulso vegetal que habita en cada rincón de este pueblo.
In Benigembla, where the fog caresses the peaks and the stone still holds the echo of the earth, I painted a face. Not just any face: a gaze that does not observe, but belongs. A being born of roots, leaves, and flowers. A woman who is earth. She does not decorate the facade, she breathes with it.
This mural is my way of surrendering to nature. Of saying that we are not above nor on the outskirts, but inside. That we are part of the vegetal pulse that inhabits every corner of this village.